Per Nadal fer excursions és el contrapunt
als àpats que ens glorifiquen i condemnen. Hem fet força excursions. Algunes
per L’Obach ( vàrem fer un volta molt interessant deixant el cotxe a la
Carretera de Rellinars, vàrem pujar pel camí de la Serra de la Daina i fins el
Turó del Queixal, d’allà a l’Obac i tornar pels Caus) i d’altres entre Osona i
el Berguedà a la fantàstica Serra de Busa.
als àpats que ens glorifiquen i condemnen. Hem fet força excursions. Algunes
per L’Obach ( vàrem fer un volta molt interessant deixant el cotxe a la
Carretera de Rellinars, vàrem pujar pel camí de la Serra de la Daina i fins el
Turó del Queixal, d’allà a l’Obac i tornar pels Caus) i d’altres entre Osona i
el Berguedà a la fantàstica Serra de Busa.
Voldria però deixar testimoni de
l’excursió feta a Sant Jaume de Vallhonesta. Vàrem deixar el cotxe al camí
entre Rellinars i la Casa de Casajoana ( casa on recordo que el meu pare
explicava que hi havia fet estades de petit, a l’època dels maquis). Un cop
passada la casa, per un camí ben ampla, vàrem enfilar cap al Camí Ral, hi ha
una drecera que surt a la dreta i que és molt recomanable. Un cop al camí Ral vàrem
recular fins als Hostalets del Daví per poder fer la ruta entre dos dels
hostals més famosos del Camí Ral: els Hostalets i Sant Jaume de Vallhonesta.
Aquest tram de camí ral és fantàstic, molt carener, amb una vista esplèndida
als dos cantons ( Montserrat sempre com a referent imponent a l’esquerra i les
cases de Matarrodona i d’El Farell de la dreta). Un cop passat el Coll de la Morella i Coll
Gipó (antigament famós pels atracaments de bandolers) i darrera la Roca de Sant
Jaume trobem finalment l’hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. És impressionant.
l’excursió feta a Sant Jaume de Vallhonesta. Vàrem deixar el cotxe al camí
entre Rellinars i la Casa de Casajoana ( casa on recordo que el meu pare
explicava que hi havia fet estades de petit, a l’època dels maquis). Un cop
passada la casa, per un camí ben ampla, vàrem enfilar cap al Camí Ral, hi ha
una drecera que surt a la dreta i que és molt recomanable. Un cop al camí Ral vàrem
recular fins als Hostalets del Daví per poder fer la ruta entre dos dels
hostals més famosos del Camí Ral: els Hostalets i Sant Jaume de Vallhonesta.
Aquest tram de camí ral és fantàstic, molt carener, amb una vista esplèndida
als dos cantons ( Montserrat sempre com a referent imponent a l’esquerra i les
cases de Matarrodona i d’El Farell de la dreta). Un cop passat el Coll de la Morella i Coll
Gipó (antigament famós pels atracaments de bandolers) i darrera la Roca de Sant
Jaume trobem finalment l’hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. És impressionant.
Les seves runes ( el darrer incendi fou el
1985) no poden amagar la importància de la casa, que juntament amb els
Hostalets del Daví i de La Barata eren els allotjaments de referència en el
camí ral entre Barcelona i Manresa. És fàcil imaginar la importància de
l’Hostal per les dimensions de les seves sales, les seves voltes i de les seves
cavallerisses on hi cabien fins a una setantena d’animals. El Camí Ral era fins
al ferrocarril i la Carretera de la Massana una molt notable artèria econòmica
del país. Descobreixo que Sant Jaume de
Vallhonesta va ser propietat d’uns Marcet. Les parets són impregnades d’història:
bandolers de camí ral, Guerra del Francès quan fou caserna, maquis i una era
enrajolada com a testimoni del que havia de ser una activitat agrícola
impressionant (blat, llegums, oli i sobretot vi en l’època marcada per la
fil·loxera). L’hostal queda a una hora a peu de l’estació del tren de Sant
Vicenç de Castellet i és un portal natural cap al Bages.
1985) no poden amagar la importància de la casa, que juntament amb els
Hostalets del Daví i de La Barata eren els allotjaments de referència en el
camí ral entre Barcelona i Manresa. És fàcil imaginar la importància de
l’Hostal per les dimensions de les seves sales, les seves voltes i de les seves
cavallerisses on hi cabien fins a una setantena d’animals. El Camí Ral era fins
al ferrocarril i la Carretera de la Massana una molt notable artèria econòmica
del país. Descobreixo que Sant Jaume de
Vallhonesta va ser propietat d’uns Marcet. Les parets són impregnades d’història:
bandolers de camí ral, Guerra del Francès quan fou caserna, maquis i una era
enrajolada com a testimoni del que havia de ser una activitat agrícola
impressionant (blat, llegums, oli i sobretot vi en l’època marcada per la
fil·loxera). L’hostal queda a una hora a peu de l’estació del tren de Sant
Vicenç de Castellet i és un portal natural cap al Bages.
Només arribar a Sant Jaume de Vallhonesta
ens rep un sabadellenc que té cura del recinte de l’Hostal i de l’Ermita. Ho
manté net amb les seves visites de cada diumenge i s’ho estima. Ens dona
detalls del lloc barrejats amb aquesta forma descordada de produir-se que
alguns dels sabadellencs d’abans tenien com a molt pròpia. En tot cas, cal
estar ben agraït a que gent com ell, que s’estima la muntanya i ajuda a
conservar-la.
ens rep un sabadellenc que té cura del recinte de l’Hostal i de l’Ermita. Ho
manté net amb les seves visites de cada diumenge i s’ho estima. Ens dona
detalls del lloc barrejats amb aquesta forma descordada de produir-se que
alguns dels sabadellencs d’abans tenien com a molt pròpia. En tot cas, cal
estar ben agraït a que gent com ell, que s’estima la muntanya i ajuda a
conservar-la.
Desfem el mateix Camí Ral per tornar. Hi
hem estat tres hores per fer 13 km amb un desnivell de 550 m. De tornada no
podia deixar de pensar com després de tants anys de passejar per Sant Llorenç no
havia anat abans a un lloc tan magnífic com Sant Jaume de Vallhonesta. No us ho
perdeu.
hem estat tres hores per fer 13 km amb un desnivell de 550 m. De tornada no
podia deixar de pensar com després de tants anys de passejar per Sant Llorenç no
havia anat abans a un lloc tan magnífic com Sant Jaume de Vallhonesta. No us ho
perdeu.