Aprofitem aquesta mena d’estiu que es
prolonga fins la Castanyada per fer una excursió curta però molt agraïda.
Sortim de La Casa de la Vall de Mura en direcció nord pel camí principal i no
el deixem fins que un camí s’enfila a la dreta. El trencall està marcat per
fites de pedra i coincideix amb la línia d’alta tensió. No hi ha pèrdua
possible. Ens enfilem fins a l’Ocell de pedra, una estructura de roca peculiar
amb un parell de roques foradades que li donen molta gràcia, és com un joc de
construccions a mig fer. Pels que ens espanta i molesta caminar per costat dels
estimbats és una mica empipador. Cal pujar per unes roques i després passar per
un camí estret una mica aeri. Però la majoria de gent hi deu passar
tranquil·lament. En tot cas, ha valgut la pena, les vistes són espectaculars
als dos cantons de la Carena dels Emprius que comença allà mateix. A un cantó
queda Roca Sareny i a l’altre tota la seqüència que culmina a les Roques de la
Coca i el Montcau. Seguim per la carena que és llarga, ventada i puja poc a poc
fins arribar al Queixal Corcat l’extrem oposat dels Emprius. Baixem fins al
Collet del Llor i tornem per la Font de la Guineu. Una mica més de 6 km que hem
fet amb una hora i tres quarts aturant-nos a esmorzar.
prolonga fins la Castanyada per fer una excursió curta però molt agraïda.
Sortim de La Casa de la Vall de Mura en direcció nord pel camí principal i no
el deixem fins que un camí s’enfila a la dreta. El trencall està marcat per
fites de pedra i coincideix amb la línia d’alta tensió. No hi ha pèrdua
possible. Ens enfilem fins a l’Ocell de pedra, una estructura de roca peculiar
amb un parell de roques foradades que li donen molta gràcia, és com un joc de
construccions a mig fer. Pels que ens espanta i molesta caminar per costat dels
estimbats és una mica empipador. Cal pujar per unes roques i després passar per
un camí estret una mica aeri. Però la majoria de gent hi deu passar
tranquil·lament. En tot cas, ha valgut la pena, les vistes són espectaculars
als dos cantons de la Carena dels Emprius que comença allà mateix. A un cantó
queda Roca Sareny i a l’altre tota la seqüència que culmina a les Roques de la
Coca i el Montcau. Seguim per la carena que és llarga, ventada i puja poc a poc
fins arribar al Queixal Corcat l’extrem oposat dels Emprius. Baixem fins al
Collet del Llor i tornem per la Font de la Guineu. Una mica més de 6 km que hem
fet amb una hora i tres quarts aturant-nos a esmorzar.
Avui la muntanya estava a vessar. Els
cotxes eren com cucs aparcats a banda i banda de la carretera. En dies com avui
, hom pensa que potser caldria fer alguna cosa per garantir la protecció de paratges
tan especials. Per si no n’hi havia prou hem trobat una d’aquestes curses de
muntanya organitzada des de Sant Llorenç Savall ( convenim que això del Kilian
Jornet està desplegant una plaga !!!).
Malgrat la calor, hem tingut un matí fantàstic en una excursió molt planera,
el desnivell no supera els 350m. Recomanable per dies en el que no es vol
forçar massa.
cotxes eren com cucs aparcats a banda i banda de la carretera. En dies com avui
, hom pensa que potser caldria fer alguna cosa per garantir la protecció de paratges
tan especials. Per si no n’hi havia prou hem trobat una d’aquestes curses de
muntanya organitzada des de Sant Llorenç Savall ( convenim que això del Kilian
Jornet està desplegant una plaga !!!).
Malgrat la calor, hem tingut un matí fantàstic en una excursió molt planera,
el desnivell no supera els 350m. Recomanable per dies en el que no es vol
forçar massa.