Hem triat una excursió curta, no teníem
més d’un parell d’hores. El cotxe l’hem deixat a La Barata i hem caminat fins a
Can Pèlags. Els camins estan voltats d’una tanca electritzada per protegir un
ramat i una parella de cavalls. És reconfortant que hi hagi qui encara aposti
per invertir i explotar aquest entorn rural. Hem voltat la casa de Can Pèlags i
agafat el camí que surt a darrera mateix en direcció com si volguessin anar a
Matadepera. Al cap de caminar uns deu
minuts puja un camí molt ben marcat cap a l’esquerra que s’enfila en direcció
al Morralet de la Mare de Déu i la Roca Petanta. És un camí de pins preciós que
s’enlaira fins als peus del Morralet. A partir d’aquest moment, les vistes són cada cop més espectaculars
sobre la Serra de L’Obac i Montserrat al fons. Per l’altra banda, tot el rocam
que es defineix entre el Morral del Drac i el Cingle dels Cavalls és un com un
immens tapís de grisos, marrons i ocres travessats per sanefes verdes de color
d’alzina. El camí, que és aeri i té alguna petita grimpadeta, passa per sota la Roca Petanta (que és com un
equivalent de Roca Salvatge però en petit) i puja fins les balmes de Sescorts,
que si fem cas del topònim, devien servir per ajaçar-hi bestiar. Les balmes
s’ordenen en cavitats diferents on de jove hi havia anat a fer força bivacs.
Sescorts queda molt a prop del Morral del Drac. D’allà hem pujat fins al Turó
d’en Griera. Hem buscat alguna canal per veure si podíem baixar altra cop a Can
Pèlags. Al final però hem baixat per la Canal del Pi Tort. Una excursió curta
però molt interessant. L’havíem fet ja un altra cop fa pocs mesos un dia molt
emboirat però l’hem repetit perquè aquestes vistes no es poden perdre.
més d’un parell d’hores. El cotxe l’hem deixat a La Barata i hem caminat fins a
Can Pèlags. Els camins estan voltats d’una tanca electritzada per protegir un
ramat i una parella de cavalls. És reconfortant que hi hagi qui encara aposti
per invertir i explotar aquest entorn rural. Hem voltat la casa de Can Pèlags i
agafat el camí que surt a darrera mateix en direcció com si volguessin anar a
Matadepera. Al cap de caminar uns deu
minuts puja un camí molt ben marcat cap a l’esquerra que s’enfila en direcció
al Morralet de la Mare de Déu i la Roca Petanta. És un camí de pins preciós que
s’enlaira fins als peus del Morralet. A partir d’aquest moment, les vistes són cada cop més espectaculars
sobre la Serra de L’Obac i Montserrat al fons. Per l’altra banda, tot el rocam
que es defineix entre el Morral del Drac i el Cingle dels Cavalls és un com un
immens tapís de grisos, marrons i ocres travessats per sanefes verdes de color
d’alzina. El camí, que és aeri i té alguna petita grimpadeta, passa per sota la Roca Petanta (que és com un
equivalent de Roca Salvatge però en petit) i puja fins les balmes de Sescorts,
que si fem cas del topònim, devien servir per ajaçar-hi bestiar. Les balmes
s’ordenen en cavitats diferents on de jove hi havia anat a fer força bivacs.
Sescorts queda molt a prop del Morral del Drac. D’allà hem pujat fins al Turó
d’en Griera. Hem buscat alguna canal per veure si podíem baixar altra cop a Can
Pèlags. Al final però hem baixat per la Canal del Pi Tort. Una excursió curta
però molt interessant. L’havíem fet ja un altra cop fa pocs mesos un dia molt
emboirat però l’hem repetit perquè aquestes vistes no es poden perdre.