La zona entre la casa de l’Obac –
Rellinars i Vacarisses era desconeguda per mi. Havia anat molt poques vegades
més enllà de La Pineda. Aquest cap de setmana he tingut el gust de conèixer-la,
val la pena. Hem deixat el cotxe a la carretera just al coll de l’Obac. Hem anat
a buscar un tram del camí de la Matagalls – Montserrat que s’agafa a la mateixa
carretera uns centenars de metres més avall, en direcció a Rellinars. El camí,
molt ben marcat, és bonic i permet una panoràmica extraordinària de la Serra de
l’Obac: des de la Roca del Duc i Castell de Bocs fins als Castellots de Tanca i
Castellsapera. Al mig, prominent, el Paller Tot l’Any. El camí ens deixa a la
Torrentada de Les Vendranes i d’allà a la casa de Les Vendranes. És,
simplement, un mas extraordinari, ben cuidat, que evidencia el que havia de ser
una hisenda econòmicament important. Més enllà queden restes de la casa d’El
Lleonard ( a la fotografia), una altra casa notable que ressalta la importància
que aquesta vall, just entre Rellinars i Vacarisses, devia tenir. Després de la
casa d’El Lleonard hem pujat fins al Serrat dels Ginebrers i hem agafat el camí
que careneja pels cingles que queden just sobre Vacarisses, el Petit, el Gros i
el Moliner. L’alçada permet veure tant la vessant que dona a Coll Cardús cap a
Montserrat com la que dona a la Serralada de l’Obac a l’altra banda. Finalment
arribem a l’urbanització d’ Els Caus i d’allà recuperem el cotxe. És una
excursió curta, 10 km i escaig i amb uns 400 metres i pico de desnivell, no hem
passat de les dues hores. És molt agradable aquest tram de muntanya, ha valgut
la pena conèixer-lo. La sensació és que fora del camí principal de la vall de
Les Vendranes no hi ha d’haver gaire gent. Això sí és un terreny freqüentat per
motos de trial. Hem trobat roderes en petits camins on és completament
inapropiat que hi passin motos.
Rellinars i Vacarisses era desconeguda per mi. Havia anat molt poques vegades
més enllà de La Pineda. Aquest cap de setmana he tingut el gust de conèixer-la,
val la pena. Hem deixat el cotxe a la carretera just al coll de l’Obac. Hem anat
a buscar un tram del camí de la Matagalls – Montserrat que s’agafa a la mateixa
carretera uns centenars de metres més avall, en direcció a Rellinars. El camí,
molt ben marcat, és bonic i permet una panoràmica extraordinària de la Serra de
l’Obac: des de la Roca del Duc i Castell de Bocs fins als Castellots de Tanca i
Castellsapera. Al mig, prominent, el Paller Tot l’Any. El camí ens deixa a la
Torrentada de Les Vendranes i d’allà a la casa de Les Vendranes. És,
simplement, un mas extraordinari, ben cuidat, que evidencia el que havia de ser
una hisenda econòmicament important. Més enllà queden restes de la casa d’El
Lleonard ( a la fotografia), una altra casa notable que ressalta la importància
que aquesta vall, just entre Rellinars i Vacarisses, devia tenir. Després de la
casa d’El Lleonard hem pujat fins al Serrat dels Ginebrers i hem agafat el camí
que careneja pels cingles que queden just sobre Vacarisses, el Petit, el Gros i
el Moliner. L’alçada permet veure tant la vessant que dona a Coll Cardús cap a
Montserrat com la que dona a la Serralada de l’Obac a l’altra banda. Finalment
arribem a l’urbanització d’ Els Caus i d’allà recuperem el cotxe. És una
excursió curta, 10 km i escaig i amb uns 400 metres i pico de desnivell, no hem
passat de les dues hores. És molt agradable aquest tram de muntanya, ha valgut
la pena conèixer-lo. La sensació és que fora del camí principal de la vall de
Les Vendranes no hi ha d’haver gaire gent. Això sí és un terreny freqüentat per
motos de trial. Hem trobat roderes en petits camins on és completament
inapropiat que hi passin motos.