Diumenge (3.02.13) de ventades, però clar, d’una
llum radical que evidencia detalls que normalment queden difusos. Avui
l’horitzó es presentava amb una franquesa impròpia. Hem deixat el cotxe passat
Coll d’Estenalles en un pla que queda poc abans d’agafar el camí que baixa cap
a la casa de la Vall. Hem agafat el camí que queda a la dreta (just al peu de
la carretera) en el Serrat de la Coca.
És un camí preciós que s’enfila deixant sempre La Falconera a la dreta i
arriba a les Roques de la Coca, fàcils de reconèixer perquè tenen un parell
d’ulls foradats que donen una vista emmarcada del cantó de Montserrat. És un camí fàcil però ha de superar un parell
de trams de roca que es poden fer perdedors. No és un camí per fer quan la
muntanya està mullada o humida, és perillós. Avui només hi havia llenques de
glaç que eren fàcils de passar. De les Roques de la Coca hem passat pel coll
que queda al peu dels Cortins i hem anat a buscar el camí que puja de Coll
d’Estenalles fins al Montcau. Les ventades gaire ens tomben al pujar. M’han sorprès positivament unes cordes que
fixen el camí per protegir les codines. A dalt del Montcau, vent, gentada i una
vista excepcional, avui tot es llegia com un llibre obert. Hem baixat pel cantó
de Coll d’Eres però abans d’arribar-hi hem girat a l’esquerra, ben be pel
lateral del Montcau i hem anat a buscar el camí que porta a la Font de la Guineu.
D’allà retornar al cotxe és molt fàcil es tracta de retornar pel camí que a
mitja alçada porta a la casa de La Vall, a l’anada havíem fet el camí que
quedava just per sobre. Un parell d’hores i escaig. Excursió molt recomanable,
fora del Montcau, no hem trobat ningú.
llum radical que evidencia detalls que normalment queden difusos. Avui
l’horitzó es presentava amb una franquesa impròpia. Hem deixat el cotxe passat
Coll d’Estenalles en un pla que queda poc abans d’agafar el camí que baixa cap
a la casa de la Vall. Hem agafat el camí que queda a la dreta (just al peu de
la carretera) en el Serrat de la Coca.
És un camí preciós que s’enfila deixant sempre La Falconera a la dreta i
arriba a les Roques de la Coca, fàcils de reconèixer perquè tenen un parell
d’ulls foradats que donen una vista emmarcada del cantó de Montserrat. És un camí fàcil però ha de superar un parell
de trams de roca que es poden fer perdedors. No és un camí per fer quan la
muntanya està mullada o humida, és perillós. Avui només hi havia llenques de
glaç que eren fàcils de passar. De les Roques de la Coca hem passat pel coll
que queda al peu dels Cortins i hem anat a buscar el camí que puja de Coll
d’Estenalles fins al Montcau. Les ventades gaire ens tomben al pujar. M’han sorprès positivament unes cordes que
fixen el camí per protegir les codines. A dalt del Montcau, vent, gentada i una
vista excepcional, avui tot es llegia com un llibre obert. Hem baixat pel cantó
de Coll d’Eres però abans d’arribar-hi hem girat a l’esquerra, ben be pel
lateral del Montcau i hem anat a buscar el camí que porta a la Font de la Guineu.
D’allà retornar al cotxe és molt fàcil es tracta de retornar pel camí que a
mitja alçada porta a la casa de La Vall, a l’anada havíem fet el camí que
quedava just per sobre. Un parell d’hores i escaig. Excursió molt recomanable,
fora del Montcau, no hem trobat ningú.
(La fotografia és de la fantàstica col·lecció de Quicu Tapias en la seva web de referència www.santllorencdelmunt.com http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#CI059 )