El
bosc a la tardor ofereix una diversitat
d’olors, de colors i de llums que permeten passejades antològiques. Avui hem
fet una excursioneta memorable. Hem deixat el cotxe a la carretera una mica
abans del trencall de la casa de La Vall de Mura, just on s’afaga el camí que
porta cap a la Font de la Guineu. Hem caminat fins a la font i hem continuat cap a la Font del Llor. Valia
la pena visitar les fonts amb aigua a dojo. De la Font del Llor hem anat a la
casa del Marquet de les Roques. Magnífica casa modernista que té vistes des de
La Morella, les Fogueroses i els Emprius que pinten un fons d’escenari
extraordinari. S’entén perfectament que
el poeta Pere Quart després de passar estius a aquesta magnífica casa del seu
avi i amb aquest paisatge, proclamés que “com el Vallès no hi ha res”. Hem
visitat tot el recinte del Marquet, inclòs el forn de pega que hi ha molt a
prop. No n’havia vist mai cap, un forn per cremar teies i per destil·lar
resines. Del Marquet hem anat fins a Coll Gavatx al peu de la Maquina de Tren
de Roca Mur. D’allà i per pujar fins a la Carena del Pagès hem triat una de les
canals més verticals que hi ha, la Canal de Tanca. La pujada és total, menys
mal que han tingut el detall de posar-nos uns quants carlets per amenitzar-la. Hem
baixat fins a Coll d’Eres però abans d’arribar-hi ens hem desviat uns metres
per veure les tombes romanes que jo no recordava haver visitat. De Coll d’Eres
ens hem desviat, com fent viaix per la paret dreta del Montcau per anar a
buscar la canal que ens tornés a la Font de la Guineu i al cotxe. I ens aquest
tram de sota el Montcau hem tingut una gran sorpresa. El gosset que ens
acompanya s’ha perfilat, ha arrancat a córrer marcant alguna bestiola i quan
pensàvem que anava darrera d’un ocell o un conill, ha aixecat un grup d’una
vintena de senglars que, per sort han fugit corrent en direcció contrària a la
que estàvem nosaltres. Res d’estrany vistos els constants rastres que deixen
per la muntanya, però cal reconèixer que sortint en grup i a gran velocitat,
fan una certa basarda.
bosc a la tardor ofereix una diversitat
d’olors, de colors i de llums que permeten passejades antològiques. Avui hem
fet una excursioneta memorable. Hem deixat el cotxe a la carretera una mica
abans del trencall de la casa de La Vall de Mura, just on s’afaga el camí que
porta cap a la Font de la Guineu. Hem caminat fins a la font i hem continuat cap a la Font del Llor. Valia
la pena visitar les fonts amb aigua a dojo. De la Font del Llor hem anat a la
casa del Marquet de les Roques. Magnífica casa modernista que té vistes des de
La Morella, les Fogueroses i els Emprius que pinten un fons d’escenari
extraordinari. S’entén perfectament que
el poeta Pere Quart després de passar estius a aquesta magnífica casa del seu
avi i amb aquest paisatge, proclamés que “com el Vallès no hi ha res”. Hem
visitat tot el recinte del Marquet, inclòs el forn de pega que hi ha molt a
prop. No n’havia vist mai cap, un forn per cremar teies i per destil·lar
resines. Del Marquet hem anat fins a Coll Gavatx al peu de la Maquina de Tren
de Roca Mur. D’allà i per pujar fins a la Carena del Pagès hem triat una de les
canals més verticals que hi ha, la Canal de Tanca. La pujada és total, menys
mal que han tingut el detall de posar-nos uns quants carlets per amenitzar-la. Hem
baixat fins a Coll d’Eres però abans d’arribar-hi ens hem desviat uns metres
per veure les tombes romanes que jo no recordava haver visitat. De Coll d’Eres
ens hem desviat, com fent viaix per la paret dreta del Montcau per anar a
buscar la canal que ens tornés a la Font de la Guineu i al cotxe. I ens aquest
tram de sota el Montcau hem tingut una gran sorpresa. El gosset que ens
acompanya s’ha perfilat, ha arrancat a córrer marcant alguna bestiola i quan
pensàvem que anava darrera d’un ocell o un conill, ha aixecat un grup d’una
vintena de senglars que, per sort han fugit corrent en direcció contrària a la
que estàvem nosaltres. Res d’estrany vistos els constants rastres que deixen
per la muntanya, però cal reconèixer que sortint en grup i a gran velocitat,
fan una certa basarda.
Tornant
cap a casa pensàvem que no hi deu haver gaires muntanyes que estiguin
perimetrades per cases modernistes de la dimensió i majestuositat de la Torre
de l’Angel, de Can Pobla i del Marquet de la Roca. Excursions com la d’avui
deixen gust de privilegi i d’agraïment. Han estat quatres hores d’una bellesa
coneguda, madura, d’una sensualitat tardoral que s’impregna en el record.
cap a casa pensàvem que no hi deu haver gaires muntanyes que estiguin
perimetrades per cases modernistes de la dimensió i majestuositat de la Torre
de l’Angel, de Can Pobla i del Marquet de la Roca. Excursions com la d’avui
deixen gust de privilegi i d’agraïment. Han estat quatres hores d’una bellesa
coneguda, madura, d’una sensualitat tardoral que s’impregna en el record.