Per
a qualsevol projecte empresarial o profesional (també personal) aprendre a envoltar-se
dels millors és una habilitat clau. L’èxit de les organitzacions i dels
projectes està vinculat normalment a la seva millor gent, als que aporten per
sobre de la mitjana. Voltar-se dels millors vol dir admetre que hi ha gent que  farà certes coses millor que nosaltres
mateixos, i que en tot cas, el joc de complementarietats buscat farà el que tot
sigui més que la suma de les seves parts. Els cretins, els superbs, els que ja
ho saben tot, normalment tenen por al mèrit, 
no busquen col·laboradors sinó aduladors. Normalment els líders menors
dediquen grans esforços a construir entorns mediocres.

Què
podem fer per voltar-nos dels millors?

1. Compartir oportunitats. Intentar
participar o impulsar projectes atractius que suposin un creixement per a tots
aquells que en formin part. Fomentar reptes exigents, que s’hagin de resoldre
amb una ambició que no faci perdre la humilitat.  Els projectes menors atreuen capacitats
menors.

2. Crear una lógica de talent.  Intentar crear equips en els que el talent
atregui el talent i allunyar-nos de l’espiral en la que la mediocritat atreu la
 mediocritat. No és veritat que sigui
igual qui fa les coses, al contrari, és absolutament diferencial.

3. Aprendre. Per voltar-nos dels millors
cal estar disposa’t a aprendre. Procurar aprendre dels millors i desplegar tota
la nostra capacitat d’aprendre per a que els altres també puguin enriquir-se
amb nosaltres. La gent respecta als caps dels que apren.

4. Respectar el mèrit. Observar les
trajectòries és clau per calibrar el talent, anar més enllà de les aparences,
contrastar resultats i saber escollir aquells que presenten trajectòries
interessants. Valorar el mèrit en funció de la competencia técnica però també
en funció de la capacitat de ser persones, d’encaixar i ajudar als altres.
Fugir d’aquelles organitzacions clientelar on tot compta més que el mèrit.

5. Ser gent oberta. Tenir la ment oberta a
la innovació i a la possibilitat d’incorporar nou talent que aporti noves
perspectives,  nous reptes, noves formes
de fer. Per envoltar-nos de  gent bona
cal conèixer nova gent bona. Les endogamies són un terreny de patologies
frequents i recurrents.

Hi
ha una última cosa. Tota l’estona hem parlat de saber voltar-nos de gent bona.
Posant el subjecte al centre. Però tant important és saber envoltar-nos com
saber acompanyar a gent bona que consideri que podem ser-li una bona aportació.
És un joc de cercles tangencials, en els que els equips es creuen i segons el
projecte i l’organització té més sentit que, un o un altre, ocupi el centre. Al
final és un joc per aprendre, per crèixer, per donar resultats eficientment.

Mai
som prou bons i el dia que ens ho creiem aquell dia hem començat inexorablement
el nostre declivi. 

(Publiat a Diari de Terrassa a 8 de setembre de 2009). (La imatge pertany a una obra de Bellini, el pintor de les mans)