La
pluja de fa un parell de dies permet caminar més tranquil pel bosc, que es veu
eixut però no ressec. La matinada és fresca i convida a caminar. Deixem  el cotxe al xiprer de la carretera de la Mata
i ens enfilem per la Font de l’Hort fins a la carena, una mica més amunt de
Coll de Garganta. Baixem fins a la Font Freda i d’allà, continuem en direcció
al torrent. Deixem el primer trencall que queda a la dreta, agafem  que ens porta a la riera que hi ha sota la
vall.  Caminem fins al Roure del Parrac i
d’allà reprenem la pujada directament, 
en un trencall des de la riera estant que gira a la dreta ( a l’esquerra
ens queda al camí que ens portaria al peu del Pujol de la Mata). Ens enfilem i
gaudim d’unes vistes extraordinàries del Pujol de la Mata que, sens dubte,  és un dels turons més ben perfilats de la
muntanya. La vista que ofereix aquest camí és de primera. Dona unes imatges,
primer de sota i després de sobre, del Pujol de la Mata que només per aquestes
vistes ja val la pena fer l’excursió (veure foto). A l’esquerra, queda tot el rocam que
aguanta el Pla dels Codolosos i la Carena del Reixac. Al fons sempre Mura, que
és el punt que sembla orientar tots els camins que trobem. El camí es ben
marcat, puja més suau de que pensàvem i ens porta a l’Ermita de Sant Jaume de
La Mata. Una excursió d’un parell d’hores i mitja. Una triangulació mágica Font
Freda – Roure del Parrac – La Mata. Vegetació abundant, camins frondosos,
vistes notables, gran silenci.

Un
cop has après a llegir la muntanya i coneixes els referents clau, els camins
semblen sortir naturalment com la connexió lógica entre els punts principals.
Els camins no són altra cosa que una orientada absència de vegetació.