Diumenge d’estiu, els nuvols permeten trampejar la calor i fer una caminada curta abans
de que el sol apreti. Deixem el cotxe a la Font de l’Olla i ens enfilem cap el
Forn de Calç de les Cantarelles. I d’allà arribem per camins poc dibuixats
fins  l’Avenc de Castellsapera, un dels més
profunds de la muntanya. És un avenc que no enganya, s’endevina fàcilment la
profunditat de la seva gola.  Més amunt,
a quatre passes, hi ha una vista important 
des del peu de Castellsapera de tota la vessant que dona a Montserrat.
Des del Coll de Tres Creus hem anat fins els Castellots de Tanca i després hem
recuperat la carena altra cop fins al Turó de la Pola. D’allà hem baixat fins a
la Font de l’Olla per camins ben ombrejats, no sense abans haver quedat parats
de les cases – barraca que hi ha aquesta zona i que ens fa pensar en el
projecte d’urbanitzar-la dels anys setanta. Altres espais similars a l’entorn
de Matadepera no han estat incomprensiblement preservats.

Aquest
tram entre, el Camí Ral que s’agafa sota La Barata i els camins que surten de
l’Alzina del Salari, és poc frequentat, una mena de terra de ningú que combina
clapes de roca amb alzinars de qualitat. Ens ha agradat molt de descobrir-ne
els racons. El Massís no és prou gran com per perdre’s si coneixes la mutanya
però sí prou extens com per continuar descobrint racons insòlits i de bellesa
inesperada. 

A la fotografia Els Castellots de Tanca.