Excursió
senzilla que segueix boscos de pi i alzina. 
Podríem batejar aquesta passejada de camí de carboneres perquè és
difícil no trobar un camí amb petits plans, a peu de camí,  on es dibuixen encara els cercles de terra ennegrida
de velles carboneres. Queden com a testimoni d’un temps en el que el bosc era
feina i era negoci.  Alguns d’aquests
camins eren prou amples per un carro, encara que el trasllad del carbó
acostumava a fer-se a llom d’animals que, en ocasions, havíem de salvar trams
de canals molt verticals. El testimoni de les carboneres reflecteix el que
havia de ser un esforç fora de mida.

Hem
deixat el cotxe a La Barata i hem pujat per les Rovires fins al Morral d’en
Bens. Allà, en comptes de continuar cap a la Carena del Pagès, hem girat a l’ esquerra i hem baixat fins el Sot de la Bota, d’on hem tornat a pujar fins al
Morral d’en Bens pel cantó que dona a la vessant de La Mata.  És una excursió més llarga del què sembla,
gairebé tres hores.  Una volta per boscos
de notable frondositat, de pujades i baixades sostingudes, avui molt
acompanyades de cants d’ocells esverats per la primavera.