En un article anterior reflexionavem sobre com Terrassa ha
vist perdurar més les seves institucions que les seves empreses i ens
plantejavem com el gran repte de la ciutat el tenir més empreses i empreses més
grans.

El
repte no és menor ni aïllat del seu entorn. Com podríem fer créixer més
empreses, com atreure empreses i fer-ne néixer de noves?  Doncs, tenint gent que prengui decisions al
respecte. Concentrant talent emprenedor i facilitant la seva activació. Tan fàcil
i tan complicat com això. És així com, en diferents onades, Terrassa va arribar
al segle XX com a referència del tèxtil i com després de la Primera Guerra Mundial
es van crear les grans Anònimes, empreses verticals molt importants que donaven
feina a tota la ciutat.

Crear
i fer créixer empreses no es feina de l’Ajuntament ni de la Generalitat, és
feina dels emprenedors. Les administracions el que han de fer és facilitar de
veritat les coses, desburocratitzant-se i fent esforços per entendre les lògiques
de negoci.  Poden impulsar espais per la
ubicació empresarial i tenir cura de les externalitats que afavoereixen
l’activitat econòmica. La responsabilitat és compartida, però la part
fonamental és de la pròpia societat civil. És nostra.  Necessitem emprenedors de veritat, dels que
arrisquen també de la seva butxaca i no busquen excuses de mal pagador quan les
coses no van bé . No crec masa amb els emprenedors  que en comptes d’aprendre dels fracassos només
pensen en qui donar la culpa. Necessitem l’esperit dels emprenedors que van
forjar  la ciutat industrial. La seva
capacitat d’esforç i de risc van vertebrar una ciutat amb encerts i problemes
de la que som hereus.

Hem
de fomentar el gust d’emprendre com una forma de responsabilitat social, amb empreses
que es plantegin grans problemes i busquin les solucions des de models de
negoci sòlids i atractius. Necessitem molts “Tons Capella” que havent estudiat
a l’Escola Superior del Campus de Terrassa ha projectat internacionalment
Telstar en un sector innovador amb èxit. Necessitem moltes “Núries Betriu” que
venint de fora la ciutat, hi ha creat “DNA Gestió del Valor” una empresa
avançada en serveis de coneixement. 
Necessitem  exemples amb nom i
cognom, d’èxit i de mals de cap, d’esforç i de visió, perquè són els que
permeten cosir socialment la ciutat, equilibrar-la en un joc de competitivitat
i solidaritat que permet imaginar un futur sostenible.

Hauriem
de fer amb les empreses el mateix que Terrassa ha fet amb l’hoquei. Crear un
gran base de talent i sostenir projectes que tinguin impacte internacional, que
siguin sòlids i es basin en un factor de diferenciació radical.

El
que no ens portarà enlloc es queixar-nos infinitament. Reconeguem els exemples
locals, que en tenim ,  els d’abans i els
d’ara. Promocionen l’emprenedoria com a responsabilitat social i com a projecte
personal.  Demanem a aquells que poden
ser exemple que ajudin. Pensem en com podem aportar i no  només què en podem treure. Ningú crearà ni
farà créixer les empreses que necessitem per donar ocupació i equilibrar la
ciutat si no ho fem nosaltres. A més, és apassionant.

(Publicat
a Diari de Terrassa, 24.03.12)

(La imagen es un recorte de una obra de Giovanni Bellini)