Avui
hem canviat la Serralada de l’Obach i Sant Llorenç de Munt per una excursió pel
Collsacabra. Hem deixat el cotxe a Cantonigros i ens hem efilat al Pla d’Aiats
pel Coll de Bram. La presencia dels cingles és impactant, rotunda, de gran
bellesa. Havia nevat i dalt hi havia dos dits e neu. La vista que ofereix el
Pla d’Aiats és inoblidable, des dels cingles de Tavertet, el Montseny,  La Mola i Montserrat molt al fons i fins i
tot el Pedraforca. La neu fa perdre els camins però les petjades d’un gos
misteriós ens han guiat. Caminar entre faigs, boixos i roures empolsinats de
neu és un privilegi només contrastat pel risc de les roques glaçades.  Del Pla d’Aiats hem baixat cap a Falgars d’en
Bas (un poble d’altiplà, com dibuixat) i hem continuat fins al Refugi de Sant
Miquel de Castelló,  des d’allà la vista
sobre la Garrotxa és didàctica i preciosa.  La baixada fins als Hostalets és llarga i
vertical, un descens de 400 o 500 metres sense treva. Els Hostalets ens
esperàvem amb plats de cuina volcánica que després de caminar quatre hores i
mitja hem cruspit sense ni gota de mala consciencia.

M’han
impressionat moltes coses avui :  les
fagedes,  els espadats veticals, la
dimensió i solidesa de les masies, les vistes bucòliques, el carácter especial
d’aquest paissatge. He constatat el poc que conec molts racons extraordinaris
que són molt a prop de casa.   Catalunya
és un país petit però es fa estimar, sobretot a peu. Les essències del país
deuen estar repartides en mil racons i molta gent, però estic segur que al
Collsacabra hi ha un dipòsit notables d’essència del país.

Molt
recomanable, extraordinari.