Matí
de Sant Esteve, una mica menys de fred que ahir i la mateixa llum clara. Deixem
el cotxe a La Barata i pel Camí Ral arribem fins als Hostlets del Daví. Hi
arribem en menys d’una hora i mitja a bon ritme.  Els Hostalets del Daví eren un refugi pels
caminants i traginers que anàvem o tornàvem de Manresa. Penso en la gent que hi
vivia i la vida que devien fer a l’hivern. Devien  cuidar el bestiar i procurar menjar i
ferratge per als hostatjats i els animals. La bassa era ben glaçada. Devien
tenir feina a fer un bon foc, i en diez clars com avui potser dedicaven uns
minuts a contemplar l’espectacle que el Turó de l’Espluga, el del Pujol, Coll
Tanca i La Pola dibuixen en un crescendo perfecte.  Conèixer la muntanya plec a plec, devia ser
una altra feina habitual.

La
muntanya és avui una terapia efectiva per 
les fartaneres d’aquests dies de Nadal. 
Intentem tornar des dels Hostalets  en direcció a la casa de Les Boades però
agafem un camí que ens porta cap a Les Cases i ens acosta massa cap a
Rellinars. Ens hem  equivocat, però no
passa res forma part del joc. Rectifiquem i retornem cap a Coll de Correu on
descendim cap el camí que porta a Rellinars i just a l’alçada de Castell de Boc
anem en direcció a la fondalada. Tant la Roca del Duc com el Castell de Boc són
dues roques bessones de gran solmenitat, constitueixen una porta natural des de
l’àrea de Rellinars cap a la part alta de la Serra de l’Obach.  Baixem fins a la Font de la Saiola i caminem
fins a la Casa de La Calsina. La fondalada és enorment freda, completament
gebrada durant tot  el dia, si fos per
aquest tram, l’hivern seria severíssim. Pugem cap al Camí de la Canal e Mura a
l’alçada de la Font de la Portella i anem a buscar la Canal del Llop (24 minuts
de pujada contínua) que ens porta a Coll Estret i cap a la Barata.

Una
excursió llarga, de gairebé 5 hores amb aturades i tot. Una magnífica forma de
viure Sant Esteve. La muntanya buida de gent i plena de llum.