Matí
de Nadal, un dia fred i clar. A la muntanya no hi ha gairebé gent. Deixem el
cotxe al Pla de les Teixoneres i agafem un dels molts camins que acaben
enfilant-se cap a la Carena del Pagès. 
Baixem de la carretera  pel camí
que ens porta a la llera de la torrentera l’atrevessem i  agafem un camí que queda a la dreta. És un
camí que puja i planeja molt fins gairebé la carena que va del Turó del Coll
Prunera – Morral d’en Bens – Pla dels Ginebrons però que es lliura al camí de
la Carena del Pagès una mica abans d’arribar-hi. El camí ens enfila a un parell
de turonets amb bones vostes sobre Castellsapera i Montserrat. En un dels
turonets algú s’ha entretingut en fer un cercle amb roques en una mena de “plateau”
com un signe amb pretensions de nigromància. 
Des de dalt la carena anem a buscar el camí de la Font Flàvia que, en
els dies clars com avui, ofereix vistes magnifiques sobre el cantó de Sant
Llorenç Savall. Baixem fins al peu de la Morella i en comptes de pujar-hi
caminem per un mena de gran esperó que queda a l’esquerra i ofereix unes vistes
insòlites dels Emprius ( la foto) i de Rocamur. 
Tornem a buscar la Carena del Pagès per camins d’alzinars que ens deixen
a l’alçada del Roure del Palau. D’allà al cotxe hi ha una mica més de mitja
hora.

És
Nadal i gairebé només caminem els que estem malalts de muntanya. A la Carena
del Pagès no trobar-hi ningú un diumenge és  un miracle que s’agraeix. La sortida d’avui
era per camins de boscater, ben sovint massa llaurats per uns senglars que
deuen buscar una aigua ben escassa després de massa dies sense ploure. A les
obagues tot és ben gebrat. Les vistes són netes i les llums càlides. Fa fred i
sentim aquest fred com un homenatge a la naturalitat.