La
casa de l’Obach és una de les masies importants per entendre l’entorn de
Terrassa.  Des de les runes de la Casa
Vella de l’Obach que parlen de la muntanya a l’edat mitjana fins a la gran
activitat emprenedora dels segles XVIII i XIX a la Casa de l’Obach i La Pastora
amb  testimonis tan notables com els pous
del glaç, les carboneres o la Fàbrica de Vidre . Alfons Ubach va ser un dels
homes importants de la Terrassa de finals de segle XIX, representant a nivell
personal la trancisió del món agrari al món industrial. La historia de la Casa
de l’Obach és riquíssima. La imatge de la Casa és solemne, molt sòlida i a la
vegada fina, gràcies als esgrafiats i el rellotge de sol de la seva façana.

Avui
he sortit de la Casa de l’Obach, he caminat en direcció a la Carena dels
Rosseguers. Abans però m’he aturat a veure el Pou del Glaç de la Portella, val
la pena aturar-s’hi i llegar les explicacions que hi ha. He caminat fins a
Collet de Pals i he observat la majestuositat del massís del Paller Tot l’Any i
com la boira jugava a cuc i amagar amb Montserrat. Les llums tenues del matí li
donàven una perspectiva rogenca que contrasta amb el gris fred de la boira. Montserrat
sempre és allà, la referèmcia visual i espiritual.  He baixat fins a la Font de Carlets i m’ha
sorprès el dringar de l’aigua d’aquestes torrenteres. Les rieres i la propia
Font de Carlets portàven molta aigua. És una zona de fonts, per això és una de
les zones amb més activitat humana de la muntanya al llarg de la historia. A la Font de Carlets ( a baix a la Foto) he recordat al pare, recordo de petit haver-lo acompanyat a una costellada amb els treballadors de Cal Costa Barrera, empresa tèxtil de la qual el pare era el «teòric». 

He
tornat a l’Obach per la Font del Conill, un xaragai estret i ben marcat que,
tot i la pujada, venia de gust de pujar. No estic acosti¡umat als camins amples
a la munntanya i a aquesta zona hi abunden. Aquest no és un camí que es ou
entre les rieres, les alzines que fan el bosc espaiós i els pins que fan el
bosc atapaït.