Hem
pujat pel tram de Camí Ral que porta de la Barata a Coll Estret i d’allà hem
baixat per la Canal del Llop fins a la Font de la Portella. El camí és un dels
feréstecs de la muntanya però és ple de cireretes d’arboç que l’enjardinen una
mica. Les balconades que ofereix sobre la Roca Salvatge ( a la foto)  són impressionants.  De la Barata a la Portella, 50 minuts. Hem tornat per un camí que puja
fort cap al Turó de la Mamella (vista de llibre sobre la boira Vacarissana,
perspectiva perfecte de la sequència Canal de Mura, Roca Salvatge, Paller Tot
L’any, Turó dels Bocs i la Casa de les Boades). 
Hem recuperat el cotxe passant pel Turó de la Carlina i hem baixat
verticalment des de la Roca del Corb 
fins  a La Barata.  Excursió d’un parell d’hores i escaig a bon
ritme, gens planera però  molt bonica. Comentem que la toponímia riquíssima d’aquest tram de muntanya sembla més d’excursionistes
que de pagesos o boscaters. Qui posa els noms? com quedem?

Aquesta muntanya quan hi ha un pla al bosc hi ha una carbonera, encara que els camins per traginar el carbó siguin ben drets. Igual passa amb els pous de glaç o amb els forns de calç. Si hi ha un pla i una font, hi ha una casa.  Tot són testimonis d’una muntanya treballada que donava origen a camins com els que hem fet avui. Treballar a la muntanya havia de ser molt dur. 

A
les 10 del matí i ja de tornada, presenciem una corrua de cotxes a la cerca de
bolets.  El bosc humit i la temperatura
alta permeten bolets tardívols. No n’hem buscat, però n’hem vist força i vull
pensar que si n’haguéssim buscat, algún n’hauríem trobat.