Dos
mesos després torno a la muntanya, alleugerit perquè ha passat l’estiu sense
incidències i  una mica preocupat perquè
tot està molt sec, fa massa dies que no plou. 
El retrobament ha estat com tornar a port.

Avui
he pujat des de La Barata fins al Morral d’en Bens pel  Turó de les Rovires per un camí trobat a
l’atzar que desconeixia. Un camí que puja persitent però amable,  sovint com un fil d’intuició que es perfila
entre els arbres i es dibuixa  i desdibuixa
en la pinassa.  Hi ha alzinars notables
en aquest trajecte. El Turó de les Rovires ofereix bones vistes en la diagonal
entre La Mola i Montserrat.  Un cop a
dalt he anat a buscar la Carena del Pagès pel Pla dels Ginebrons.  He tornat baixant per la canal del Pi Tort fins a Can Pèlachs.
Tot plegat un parell d’hores d’estirar les cames. ( A la imatge, la Serra dels Ginebrers des del Turó de les Rovires).

Ahir
també vaig anar a la muntanya, a la zona desconeguda per a mi de La Vall. Vaig
poder constatar l’excepcional feina que fa la gent de la UAB www.sefas.uab.cat  fent seguiment del senglar.  Coneixen increïblement bé la muntanya i a
aquests animals, hi dediquen moltes i moltes hores i contribuixen notablement a
l’equlibri d’una espècie que tendeix a sobrepoblar-se. Calculen que n’hi ha 800
– 900 a la muntanya i donen detalls d’on viuen, el que mengen, de la seva
salut, etc. No em correspon a mi donar detalls de la seva recerca, simplement
vull deixar testimoni d’una feina ben feta, vocacional, molt interessant. En
podeu trovar un tast a http://sefas.uab.cat/sefas/images/pdf/senglarsnuclisurbans.pdf
 

Els
estic molt i  molt agraït.