A la muntanya hi ha reptes. A les grans muntanyes són reptes que s’escriuen en la història de l’alpinisme, en les muntanyes de caminar poden ser reptes que quedin només a la memòria, però que poden provocar una satisfacció molt notable. Fa un temps varem assolir un repte que ens feia molta il·lusió: connectar el Turó de les Nou Cabres i La Morella. En quedava un altre de repte (en realitat en queden molts): connectar El Turó de les Nou Cabres amb la Canal de Santa Agnès i la Cova del Drac.
Hem deixat el cotxe a sobre el Km 12 i hem enfilat cap a la Carena del Pagès pel Turó de Coll Prunera – el Morral d’en Bens i el Pla dels Ginebrons. Havia plogut i els alzinars es feien més patents, com si la pluja els conferís més protagonisme dintre el bosc, a aquesta zona de la muntanya el pi és més escadusser. Aquest camí, ell sol, és ja una excursió per recomanar. Un cop dalt la carena hem trencat per un camí que es decanta cap a la zona de Sant Llorenç Savall abans del Turó del Cabrit i ens hem precipitat verticalment per la canal que porta a la base del Turó de les Nou Cabres. Al peu del Turó, que és un lloc de bellesa especial, es perfila tènuement un camí que fa cintura, agafat a la roca del Turó del Boc i, porta molt desdibuixat fins a enllaçar amb el Camí de la Senyora i el peu de la canal de Santa Agnès que permet retornat al Morral del Drac i la Carena del Pagès.
És un espai feréstec, esplèndid, d’una bellesa poc freqüentada. La sorpresa ha estat trobar restes de construcció, com la base d’una edificació o d’ una sitja gran just a sota el Turó del Boc (a la foto). En aquest lloc recòndit les coses devien ser diferents quan Santa Agnès era un espai habitat que devia presidir tota aquesta part de la muntanya.
Hem escoltat molts ocells i hem sentit el senglar molt a prop del Turó de les Nou Cabres. L’excursió ha durat quatre hores.