Hi ha molts camins que van a Mura, potser no tants com a Roma, però Déu n’hi do. Un dels més habituals és el que hi porta des de l’Alzina del Sal·lari i puja pels graons de Mura. L’he agafat en tarda de diumenge, amb la sorpresa de no trobar ningú. La primavera ja està consolidada però el bosc es veu ferit. Les darreres nevades han fet molt mal.
Un cop passada la majestuosa Alzina al Vent, agafo el camí que porta cap a Mura. Pujo al Turó dels Duchs (o Rocaprenys) i observo la gran vista que s’estén cap al Bages amb el teló de fons de Montserrat. A l’altre cantó, el Montcau apareix amb la seva enorme panxa com un gran Buda reposant. La vetes verdes que s’enfilen cap a La Mata presenten amb la seva verdor les credencials de primavera.
Trenco a l’esquerra i arribo fins al turó de Puigbó, el camí continua cap a Puig Andreu i d’allà al Puig de la Balma i Mura. M’he quedat a Puigbó i he observat des de baix la contundència dels espadats que culminen a Rocaprenys.
El camí de Mura és un dels que millors vistes acumula, a un cantó i a l’altre. Aquesta tarda de diumenge el sol ja tanca tard i els ocells certifiquen que comença la tranquil·litat de la setmana. Tot plegat una volta ben recomanable que es fa en un parell d’hores.

(La fotografia pertany a santllorendelmunt.com )