He tornat a aquests camins que porten a Coll d’Eres des de la vessant de la Carena del Roure del Palau, per sobre les Canals de les Teixoneres i del Collerot. Avui el bosc s’ha posat el vestit de tardor complet: ha encatifat els camins amb fullaraca, ha pintat els arbres de molts verds, d’algun ocre, algun groc i algun rogenc. La terra és un pel seca, però tot respira a bolet. La tardor és temps de fruits madurs, d’un sabor experimentat, intens , menys punyent que els sabors primaverals. El silenci acompanya i es deixa trencar pels crits d’algun gatxo. Per segona setmana veig una mostela. Tot és raonablement civilitzat en entorn de bellesa molt nostra, mesurada.