Avui, després d’una setmana de pluja ha fet un dia excel·lent. He deixat el cotxe sota la Casa Nova de L’Obac. He anat cap a la Casa Vella de l’Obac i després fins a la Font de la Portella. M’he aturat a un dels pous del glaç que explotava la gent de L’Obac. En aquest tram de camí, en el tros entre el Turó Roig i la Portella hi ha unes vistes espectaculars de la Roca Salvatge, el Paller Tot l’Any i el propi Turó Roig. Amb la llum correcte la roca desprèn uns colors ocres que s’acaben imposant sobre el gris tradicional i sembla tanmateix que desprengui llum pròpia. Avui la Font de La Portella brollava a dojo, el sobreeixidor llançava un raig imponent. En una muntanya on mai sobra l’aigua fa angúnia que ara es perdi així. He anat fins a la casa de La Calsina per gaudir de la vista imponent de la Roca Salvatge des de baix. D’allà he baixat pel camí ampla fins agafar una drecera i trobar La Saiola, una Font rara que brota del terra. Entre La Portella i la Saiola semblava haver-hi avui un fil d’aigua que donava a la vegetació una energia de primavera evident i rotunda. La forma de la Saiola és de pessebre en una obaga exuberant. Després la pujada fins a la Casa Vella de L’Obac se m’ha fet llarga. Tota aquesta part de la muntanya és probablement la més colonitzada pel senglar. El rastre hi és per tot i al matí a primera hora és fàcil sentir-ne la fresa. Els ocells avui cantaven vitals superposant les seves particulars partitures. Per sobre de totes s’imposava estrident el sol del que el meu avi en deia “gatxos”. He vist corbs però fa dies que no veig rapinyaires.
La part de les Cases de l’Obac, la nova i la vella està molt ben cuidat per la Diputació, gairebé com un ecoparc. La informació és abundant i precisa i per la quantitat de gent que s’hi aplega està net i endreçat. La història de la Casa Vella de l’Obac és, en petit, la història de Catalunya, la seva evolució marca els ritmes de creixement del país des de l’edat mitjana. La família dels Ubach ha estat molt important, una de les principals famílies de Terrassa per la seva extensió importantíssima de terres i per la importància d’alguns dels seus membres, en especial Antoni Ubach Soler, nascut a la casa nova el 1833 quant la seva família feia ja vint anys que havia deixat la casa vella a uns masovers ( casa vella per cert cremada pels carlins el 1836), va ser un dels principals homes de la Terrassa del segle XIX fundador de la Caixa i el Banc de Terrassa i home vinculat a la Cambra de Comerç i al Col·legi Terrassenc, entitats que va presidir. En fi, la Casa de l’Obac ha estat molt important per entendre Terrassa i en bona mesura la història de la Catalunya Rural.
Sortint per la Carretera de Rellinars he vist les obres del Quart Cinturó ja molt avançades. Els plans de sota la Masia Egara lluïen una estesa de flors i verd preciosa. Pujant per la carretera i veient que el Parc no arriba fins el kilòmetre 6 i escaig, penso que el millor seria fer arribar el Parc fins al Quart Cinturó i protegir especialment tota aquesta zona, una zona molt boscada i ben treballada.
La fotografia és d’aquest matí, una vista de la Roca Salvatge des del camí entre la Font de la Portella i La Calsina.