La crisi posarà de moda el terme Resilència. Vaig llegir un llibre amb aquest títol d’un peruà Ben Schneider que gairebé fa un tractat de management però que en parla poc. Veig que Jordi Nadal també ha editat un llibre en la seva nova Plataforma Editorial que encara només he fullejat però sembla més orientat a un enfoc pisco – sociològic. Suposo que d’aquí a quatre dies tothom parlarà de resilència, entesa com la capacitat per afrontar l’adversitat.

I tanmateix en temps de crisi cal resilència, aguantar i mirar les dificultats amb el repte de la solidesa i buscar entre els mals averanys les oportunitats.

Només una constatació: molts dels directius actuals de les empreses catalanes (els que ronden els 40 anys) no havien viscut mai des de la funció directiva una crisi. Aquí ja gairabé ningú recorda aquell cicle plagat de crisis entre 1973 i 1993, després el creixement ha estat gairebé sostingut i sense voler dir que gestionar empreses ha estat pedalar en baixada és evident que ara toca pedalar en pujada i a alguns els tremolaran les cames perquè no hi estan acostumats. En alguns sectors, encara menys acostumats, com en el de la construcció.

Caldrà per tant aprendre a ser més resilents, a enfortir-nos davant la crisi d’una forma també individual, aprendre de l’adversitat o aprendre a créixer en l’adversitat. Fàcil de dir, difícil de fer.

Gràcies Quino per la imatge (per aquesta i per tantes altres).