Avui, he fet una petita caminada fins a la Roca del Corb. No he trobat molta gent, el temps molt primaveral. He deixat el cotxe al costat de la Torre de l’Angel i m’he enfilat fins a trobar el camí que enllaça amb l’últim tram de carrers asfaltats. És una excursió que puja més del que imaginava, en un camí molt clar. La vista que hi ha des de Puigcodina és privilegiada. És una gran balcó a La Mola i un mirador de Montserrat. La seva prominència és prou notable, s’hi puja amb facilitat. Per anar de Puigcodina a La Roca del Corb hi ha un camí de puja i baixa que passa pel Collet de l’Arca. És un camí bastant aeri, rocós, un sender que s’endevina. La Roca del Corb ofereix una vista més panoràmica que va des de Cavall Bernat fins a la Mata i Castellsapera. Mentre pujava anava pensant:

1. No puc entendre com s’ha deixat construir tant. La prolongació de Les Pedritxes és excessiva. No ho puc entendre, com tampoc entenc el que l’Ajuntament de Matadepera ha fet a Can Candi. Alguna institució havia d’haver posat la línia abans. No ens podem sentir orgullosos del que les nostres generacions han fet al peu del Parc.

2. Pujant Puigcodina he recordat l’incendi, encara avui ben perceptible que es va declarar a mitjans vuitanta al peu d’aquest turó. Recordo un dia a la nit, amb molt menys mitjans del que hi ha ara, amb unes motxilles d’aigua intentant que les soques no revisquin. L’actual sequera és molt preocupant. L’ecosistema es veu més fràgil, desequilibrat. Crec que caldria pendre mesures molt contundents si no plou. Com per exemple, prohibir rotundament l’accés al bosc. Passar aquest estiu serà duríssim i evitar incendis serà molt complicat.