M’agrada definir a les persones amb talent com aquelles que es troben molt a faltar quan deixen una responsabilitat. Són gent que aporta molt per sobre la mitjana. La majoria d’empresaris que conec, consideren la gent de talent, no com un cost, sinó com una inversió. En aquest sentit, saben que no només acostumaran a defensar bé el seu elevat sou (el que costa a l’empresa) sinó que seran uns aportadors nats de coneixement, negoci i benefici. Per això costa trobar gent de talent. Per tant, el talent no es resol amb una formació espectacular, es resol amb resultats. Aquesta és la prova del nou del talent. No es tracta de contractar gent amb un coeficient intel·lectual abassagador, es tracti de tenir gent que aporti uns resultats brillants, des del seu talent forjat a base de trajectòria (èxits i fracassos) a base d’una bona gestió de les relacions i a base de coneixement (mirant més el que queda per aprendre que el que hom ja sap). Hi ha molta gent que es vendrà com a molt talentosa i no superarà aquesta prova, i d’altres que potser no ho semblaven, seran professionals de gran talent. És evident que al talent hi acostumem a associar, competències com el coneixement expert, el lideratge, l’emprenedoria, la innovació, la capacitat de dirigir equips, i si em permeteu jo hi afegiria l’honestedat i el ser una persona fàcil (en la mesura del possible amb l’humilitat de continuar aprenent de tothom).

Hi ha un acadèmic català, molt reconegut, però tan endiosat, tan mal educat, tan capritxós, que per molt que faci llibres llibres importants, per a mi, no tindrà mai el respecte d’aquells que amb la saviesa serven un capteniment normal, humil, agradable. Una cosa no treu l’altre.