Catalunya ja fa anys que viu una sobredosi de diagnosi. En canvi, ens falta pensar projectes en gran i ens sobren capelletes. Però els projectes en gran, necessiten talent. Inditex hagués estat possible sense José Ma. Castellano? Ho dubto. Hi ha massa corporativisme en l’empresa i en la universitat catalanes com per obrir-se a la captació de talent internacional, el difícil encaix del ICREA a les universitats en són una prova ben evident. Necessitem projectes de massa crítica que ens permetin atreure talent i una cultura més oberta per acollir-lo, menys jeràrquica, on tothom pugui parlar amb tothom a les organitzacions. La captació de talent, vencent les resistències corporativistes ha passat a ser una prioritat nacional. Un dels grans investigadors catalans, un dels pocs que avisa als seus estudiants de doctorat que per norma no els contractarà quan acabin per fugir de l’endogàmia, em deia que Catalunya només es posaria en l’òrbita del lideratge si aconseguís captar 500 persones de talent per a les seves universitats i l’empreses….Hi estic d’acord, de vegades fem les coses molt complicades només per amagar la manca de talent, ens sortiria més barat i seriem un país més interessant si anéssim a buscar talent on fós, no important d’on vingui però que siguin persones que aportin un valor afegit molt per sobre de la mitjana (i alguns d’ells serien òbviament catalans que tornen després d’un bon periple de projectes internacionals).

De com generar talent ja en parlarem un altre dia, quan hagin passat unes setmanes més des de la presentació de l’informe PISA.

Si algú te ganes de comprovar el preocupats que estan alguns americans per la fuga de talents podeu provar de llegir «Fligth Capital» de David Heenan, editat per Davies – Black Publishing (2005)

Que passeu un bon Nadal.