Deu fer quinze o vint anys que no pujava per la Canal del Pi Tort, un camí que porta des de la Casa de Can Pèlags al camí carener de Coll d’Estenalles a La Cova del Drac i la Mola. Un dia radiant, el bosc molt sec. He deixat el cotxe una mica més avall de La Barata i m’he enfilat fins trobar el camí que porta just a Can Pèlags. Quin conjunt de cases més extraordinari!! No en conec la història però els seus creadors van ser gent amb gust, el lloc és magnífic i el conjunt notabilíssim. La Canal del Pi Tort s’agafa, just al peu de la casa i després d’enlairar-se sinuosa, comença a pujar de valent. És una canal contundent, preciosa, de les que m’agraden, feta de còdols, d’alzines i d’aquest cromatisme de Sant Llorenç que hem interioritzat como a nostre, de roques barrejades amb pi i alzina, de roques que canvien de color amb el sol. La Canal puja fort però és graonada. Massa silenciosa, es troben a faltar més ocells. He pujat pel Pi Tort des de Can Pèlags amb 25 – 27 minuts, abans ho feia corrent. He tardat 35 minuts fins a la Cova del Drac. A la Canal he trobat 15 persones al pujar i cap al baixar. Però a dalt a la carena n’he comptat més de 70 persones. He decidit no pujar a La Mola i quedar-me al Morral del Drac, he imaginat La Mola tan plena que no n’he tingut ganes. Decididament és millor buscar les zones més inòspites del Massís, hi ha racons preciosos i caminar sol sense veus, és molt agradable.