La noticia sobre les dificultats de l’escola a Catalunya són unes pèssimes noticies també des d’una perspectiva econòmica.
No podrem mantenir el nostre nivell de vida en un entorn global sinó aportem molt valor afegit i el valor afegit només s’aporta des de la densitat de coneixement i la intensitat digital.
Per tant, si no tenim gent ben formada ens fallarà la base de la piràmide i la nostra generació de talent serà deficient, amb la qual cosa la nostra capacitat competitiva com a societat disminuirà.
L’escola és una infraestructura bàsica de l’economia del coneixement i de la societat del coneixement. Ens cal gent ben formada.
És obvi que l’entorn en que es produeix l’aprenentatge presenta unes condicions objectius molt difícils però també ho és que no són els únics factors. Voldria citar-ne dos, que tenen molt a veure amb aspectes organitzacionals.
Què ens falla?
Molt interessant el comentari del President Montilla sobre corporativisme, sembla que hagi adoptat un guió valent en aquest punt. Efectivament hi ha molts problemes però el dels bloquejos corporatius és un dels meus greus i dels que és poc políticament correcte parlar-ne.
Què ens falla?
La formació del professorat: la reputació comença malament, les escoles de formació del professorat es pleguen exigències d’alumnes que volen una carrera poc difícil i compatible amb altres feines, i potser aquest no és el model. La formació del professorat és clau. Recents experiències vinculades a la instal·lació de PC a alumnes revelen que si el professor no s’implica i no introdueix nous paradigmes d’aprenentatge l’ús per si sol d’eines informàtiques no garanteix un millor progrés dels alumnes.
Què ens falla?
La governança i el lideratge. Falten processos de decisió de més qualitat i gent formada per a exercir lideratges organitzacions a l’alçada de la complexitat del moment.