Els catalans ens hem d’esforçar tant en mantenir i projectar la nostra identitat com en fer-ho d’una forma que la imatge de Catalunya no es tradueixi en la d’un país complicat. Al contrari, el repte de tots, començant pel govern, és oferir una imatge de país amable i de relació fàcil. Tanmateix ni les dificultats en infraestructures que vivim fruit de la manca de visió passada, ni els esforços persistents d’alguns en distorsionar la percepció de Catalunya, ens ho posen fàcil, però és la nostra responsabilitat fer de Catalunya un país de relació fàcil. Un país que és fàcil perquè manté l’equilibri entre seny i capacitat emprenedora que l’ha caracteritzat. Un país fàcil perquè fa de la seva identitat i la seva llengua una palanca de riquesa i no una barrera per a l’atracció de projectes, de talent i d’empreses. Servar els nostres valors i la nostra catalanitat ha de ser un binomi de resultant fàcil per a la nostra relació amb el món. I en aquest exercici i pedagogia el Govern i les empreses han de coincidir. Avui, ser un país obert i fàcil, és una externalitat positiva de primer ordre, com ho és la governança o les sinèrgies territorials que fan possible que determinades coses passin perquè es troben persones que sintonitzen a l’hora d’impulsar projectes públics i privats. Ens hem de proposar ser menys complicats, ni massa simples ni tan complexos que cansem. Potser algú hi veurà un excés de pragmatisme, jo hi veig una estratègia de país.
Ho escric des d’una habitació d’hotel a Donostia on es veu La Concha, una ciutat preciosa en un país fantàstic que tampoc ha estat capaç de ser un país fàcil.