Diumenge mentre passejava per Sant Llorenç vaig decidir crear aquest Blog. Em va semblar que tanta bellesa calia compartir-la. Vaig sortir pel cami ral que s’agafa a La Barata. Vaig enfilar fins el Coll Estret i d’allà la baixada sinuosa i pronunciada cap a La Portella. mentre baixes, els clars et deixen veure la majestuositat de la Roca Salvatge i el Paller tot l’any. Una familia de senglars va sortir a rebre’m però van marxar sense espantar-se gaire per la meva presència, més aviat, va ser al contrari. Després de passar per la Font de la Portella, s’arriba al Turó Roig. S’hi puja fàcilment i la visió que ofereix de Montserrat a un cantgó i de Castellsapera, la Roca Salvatge i Paller tot l’Any a l’altre és del millor que es pot veure al Massís. El silenci espectacular. És del millor que queda de la muntanya. Un dia fred i claríssim hi ajudava. Sant Llorenç, el gegant que sempre vigila que deia el pintor Vancells, regala plenitud, una plenitud d’agraïr. Vaig tornar per la Casa Vella de l’Obach però una legió de ciclistes em va decidir a enfilar ràpid cap el Turó de la Mamella i retornar cap al cotxe. La vista des del Turó de la Mamella és la mateixa que la del Turó Roig – de fet queda just a sota – però amb més aire, més alçada. La tornada pel pou de glaç en un dia que glaçava i per no repetir camí, pujada al Turó de la Carlina i fins la Roca del Corb d’on surt un camí vertical cap a La Barata. Des de la Roca del Corb s’aprecien tan bé les canals que portgen a la Mola, especialment la del Pi Tort, que recordo havia pujat correns de jove des de Can Pèlachs. Vaig trobar a faltar poder preguntar al meu pare si havia estat a La Portella. segur que hi havia estat. L’amor per aquesta muntanya va de pares a fills, de vegades imperceptiblement. El meu avi em portava al Molinot i el meu pare a la Font de L’hort. Preservar aquest tresor és un imperatiu que tenim respecte dels nostres fills. Al final, tres horetes, ben caminades i moltes imatges plenes d’energia per encarar la setmana.